JOAN ALSINA HURTÓS · ESPIGA I TIMÓ D'OR


Joan Alsina, sacerdot, missioner i màrtir castelloní, representa per a la vila de Castelló d’Empúries i per a tot Catalunya un model d’integritat personal i espiritual d’un castelloní entregat en cos i ànima a la causa dels més necessitats.

En Joan, nascut en una família pagesa i humil de Castelló d’Empúries, no va dubtar a seguir des de ben jove la seva inclinació vers el camí de la fe amb el somni d’esdevenir un pastor d’ànimes, per la qual cosa ingressa al Seminari de Girona i és ordenat sacerdot amb només 23 anys.

Però en Joan veu que hi ha quelcom més que s’escapa a la quotidianitat religiosa i social que viu a Girona, per la qual cosa decideix estudiar Teologia al Seminari Teològic Hispanoamericà de Madrid, on descobreix de ple la dimensió política i social del sacerdoci cristià i l’obertura de les diòcesis a la col·laboració missionera. És durant aquests anys que Joan Alsina decideix definitivament la seva autèntica vocació personal i sacerdotal de servir als altres, especialment als que més ho necessiten.

En aquests moments, l’Església catòlica viu aires de renovació profunda contraposats als sectors més conservadors de l’ortodòxia del Vaticà, i en Joan fa seus els nous postulats de les joves generacions de sacerdots que veuen en la classe obrera d’arreu del món el veritable escenari evangelitzador, la classe que té més sentit social.

A partir de la seva arribada a Xile, el gener de 1968, Joan Alsina pren contacte directe amb la realitat social xilena, que viu immersa en una crisi política i social. L’any 1970 és nomenat cap del personal de l’Hospital Claudio Vicuña. És l’any de la victòria electoral de la Unitat Popular de Salvador Allende, que aposta plenament per la via socialista. Alsina compagina la seva tasca sacerdotal amb el funcionariat i el mes de juny de 1973 entra a treballar com a cap de personal de l’Hospital de San Juan de Dios de Santiago, a la capital xilena. L’11 de setembre esclata el cop d’estat del general Pinochet i en Joan és detingut i assassinat per les forces militars el 19 de setembre de 1973. 

 
En el seu Darrer Escrit, el seu testament espiritual, Joan Alsina assumeix plenament la seva realitat personal i el seu sacrifici i no dubta a continuar fins al final al costat dels que més el necessiten. Avui, 35 anys després de la seva mort, podem fer ben nostres les paraules de l’Evangeli que ell mateix va escriure: “Si el gra de blat no mor, no dóna fruit”.

És per tot això que l’Ajuntament de Castelló d‘Empúries i la Comissió d’Honors i Distincions tenen l’honor d’atorgar de forma pòstuma a JOAN ALSINA I HURTÓS el guardó Espiga i Timó 2008 en la modalitat d’Or.




CORAL CASTELLONINA · ESPIGA I TIMÓ DE PLATA


A Castelló d’Empúries  parlar de música és parlar d’un concepte molt proper per a tots. A llarg de la història grans personatges castellonins han sabut perfectament “ordenar els sons en el temps”, que és com defineix el diccionari l’aspecte “música”. Però lluny de la fredor d’aquesta definició la música és quelcom més que sons, la música és sobretot persones. Les persones que la fan possible. Persones sensibles a l’encant de les notes, i a l’art d’emetre aquesta combinació d’intel·ligència, percussions, cordes i vents...

L’any 1987 el mestre Pere Cortada i Carbonell va decidir unir un grup de cantaires (homes i dones) sota un nom molt suggeridor: la Coral Castellonina. Una formació amb una labor cultural i musical molt extensa per endavant i amb moltes ganes de posar ritme a la vida.

Van arribar a l’any 1997 on van iniciar una nova etapa. Enrere deixaven a professionals com Pere Cortada i Puig o Josep Genís. Amb en Holguer Stein van començar un nou curs que els duria moltes satisfaccions en el futur.

Joan Bardés, Marc Timón, Santi Orós i Mercè Bonet han impulsat als 26 cantaires d’avui dia a una projecció molt reconeguda arreu de les comarques gironines, esdevenint un extraordinari referent en el cant coral.

A dia d’avui la Coral Castellonina compta amb una bona base, un bon repertori de gran qualitat. Sentim com ens delecten amb cançons medievals, música sacra, cançons populars i d’arreu del món...

I més enllà de la música la Coral Castellonina ha exercit moltes vegades d’ambaixadora participant a infinitat d’actes arreu del país, portant el nom de Castelló allà on han estat. I a casa han destacat pel seu altruisme, l’empenta i la constància a totes les activitats que s’han organitzat al seu municipi.

És per tot això i per a que continuïn interpretant la banda sonora del nostre poble, que la Comissió d’Honors i Distincions i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries tenen el plaer d’atorgar a la CORAL CASTELLONINA el guardó Espiga i Timó 2008 en la modalitat de Plata.




ÀLEX PAOLA BALBASTRE · ESPIGA I TIMÓ DE BRONZE


Al llarg de la història de la humanitat els animals han estat un referent de fidelitat i companyia.
Especialment gossos i gats han seguit l’home allà on ha assentat les seves civilitzacions des de temps immemorials. D’aquesta manera no és d’estranyar que la relació que hem establert els homes i els animals ha sobrepassat, en moltes ocasions, la presencial establint-se un alt grau d’afecte. Hi ha gent que aquesta empatia l’ha sabut conduir d’una manera molt especial i ha fet del tracte i la relació amb els animals tot un art.

A Castelló d’Empúries podem presumir de tenir una d’aquestes persones: l’Àlex. Un castelloní que de petit ha tingut un llenguatge especial cap als animals.

Diuen a casa seva que amb tant sols deu anys es dedicava a rescatar els cadells que l’aguatzil tancava a l’antiga presó. I és que per la finestra de casa veia com els animalots buscaven refugi.

Des de llavors han passat molts anys i el nostre homenatjat ha viscut una intensa amistat amb els gossos. Per aquest motiu va decidir fundar fa gairebé 10 anys el primer club d’Agility del municipi. Una entitat esportiva que amb voluntat, tenacitat i molt d’esforç esdevindria una de les escoles d’ensinistrament caní més importants de les nostres comarques. Tots sabem com l’Àlex i els seus companys del club Agility Castelló d’Empúries s’han esforçat i han deixat tantes i tantes hores del seu temps de lleure en atendre als amants dels animals i en fer dels gossos uns hàbils esportistes d’èlit.

De fet, gràcies a aquesta constància, hem pogut veure el nom del nostre municipi arreu: als concursos internacionals més prestigiosos i a les finals més disputades de tot el món. Gràcies a la seva empenta hem vist com la Kira es convertia en la tercera gosseta més hàbil del món o, senzillament, la millor del país en diverses ocasions.

Una cadena de televisió d’àmbit nacional no es cansa de dir una i altre vegada el nom de Castelló d’Empúries, i és que el Club d’Agility i els seus amics no paren d’oferir els millors temps, els millors resultats i el millor espectacle.

És per tot això que l’Ajuntament de Castelló d‘Empúries i la Comissió d’Honors i Distincions tenen el plaer d’atorgar a l’ÀLEX PAOLA I BALBASTRE el guardó Espiga i Timó 2008 en la modalitat de BRONZE.